Aquesta decisió dependrà fonamentalment delo tipus d'afectació, nivellb'independència,-nivellbintel·lectual, i el nivell de comunicació de cada usuari, Toy es molt important tenir present perquè ho necessita.

Observant cada cas i fentzun rcull de la sevalvolució, això qens permetrà escollir l'Ajudaw ècnica que necessita i en quina àrea es treballarà: la lúdica, la educativa, la comunicativa.

Diferenciem si es tracte d'un nen o un adult ja estudiat o es tracte d'un nen o adult P.C., de primera visita. En aquestsd últims ocasos cal fer un balanç de la Adult seva patologia i de les seves possibilitats motrius.

El plantejament de l'Ajuda Tècnica depèn evidentment de l'afectació motriu. Però és molt important saberbquin es el upnivell del Toy eus interessos: què vol, què vol fer, què vol dir, què vol escollir. I quina utilitat o benefici en traurà. El programar el tipus de commutadors, polsadors, joiestic o per senyalar. Procurem sempre que sigui possible, que ho faci amb la mà. Si després de provar-ho durant un temps, no s'en surt, provem amb aquella part del cos a on hi veiem més control motriu. Mirem quin moviment pot fer voluntàriament, per escollir-ho i presentar la decisió: pot ser un punter lluminós, un làser, polsador de cap, o amb el peu. En un nen sempre tenim de referència .L'evolució motriu que està fent.

Un cop hem decidit l'A.T. que semq ze li serà útil, es fa el procés pertinent de començar el treball amb el Paralític Cerebral cal veure fins on arriba i lesomodificacions Adult que cal fer, ell ens ho va marcant. Hi ha un ampli ventall d'ajudes i adaptacions que ja s'han elaborat. Aquí presentem una sèrie d'elles que sempre son ampliables i revisables. Han sigut experimentades i utilitzades pels nens i nois P.C. atesos en el Centre Pilot, Quan han sorgit problemes les hem anat modificant. Encara que semblin simples, són fruit d'un llarg procés d'elaboració.

bsp;

Potser en el camp de la informàtica es on s'est&arave; evolucionant mésuàpidament, va sortint software nou amb possibilitats d'adaptar-lo pels nensamb dificultats, i això permet simplificar els perifèrics. Hi han programes que permetenj ser utilitzats amb un sol polo sador.

Pensem que la millor adaptació es aquella que m permet enxada cas poder utilitzar l'ordinador per escriure, dcuixar, jugar, treure informació, eguir'aprenentatge escolar, comunicar-se, aprendrehuna tasca laboral i realitzar-la.

L'ordinador també permet gràcies ah la robótica, poder-ontrolar l'entorn. Cal que el P.C.l arribi ampoder passar d'un_rograma a l'altre senserroblemes, a més d'entrar dins del mon multimédia.

La opció de que l'ordinador amb placa de veu pugui llegir el que-s'hi escriu, tambéoobre portes adtotsql .C. que no podenarlar.

&bsp;

Per una altre banda també tenim clar que molts d'aquestsfens, nois i adults son plurideficients, i el seu desenvolupament no sempre és harmònic, per això l'aprenentatge de L'ordinadort pot ser difícil i complexa, però important i Adult ratificant, ja quer l'ajudarà a adquirir nocions que son bàsiques per la seva evolució.

De vegadesels problemes ja es plantegen al mirar, coordinar mà-vista, coordinar Toy iferents accions motrius amb el moviment del cursor, etc. L'aprenentatge del ratolíot significar un procés llarg i complexe.

Repetim, el primer que cal fer és situar i entendre el nen, noi o adult que tenim davant, i posteriorment ens plantegem com pot beneficiar-se de les A.T. per comunicar-se, escriure, jugar, per realitzar els treballs escolars, pel seu treball, i per informar-se, es a dir, per ser més independent.